Repte 1: L’aspirant
Repte 1: Pitch de l’objecte
He escollit l’opció A: la reproducció mimètica de l’objecte, perquè volia captar la seva essència sense modificar-la. M’interessava com un objecte tan senzill com una bombeta vermella de calor pot tenir diferents lectures i significats, més enllà de la seva funció pràctica.
Aquesta bombeta, feta de vidre vermell, conté una resistència interna que genera calor en lloc d’il·luminar. Quan s’encén, projecta una llum intensa i càlida, transformant l’espai amb un to vermellós que recorda el foc o la llum tènue d’un lloc íntim.
El seu ús principal és escalfar terraris per a rèptils, que depenen de fonts externes per regular la temperatura corporal. Així, la bombeta reprodueix de manera artificial un tros de natura dins un espai controlat.
Però més enllà d’això, el seu color i la seva llum evoquen altres imatges: els neons d’alguns bars, l’ambient misteriós d’una cambra fosca o la calidesa d’una llar. Per això vaig optar per una descripció fidel a l’objecte real, per mostrar com, fins i tot en la seva forma més simple, pot generar sensacions i imaginaris que van molt més enllà del seu ús pràctic.
12 cm x 8’5 cm
Vidre tintat de vermell
Casquet metàl·lic
Espero que us agradi l’objecte triat i que pugueu trobar-li tantes imatges com jo li trobo a la bombeta!
El que soc
A mesura que m’he anat fent gran m’he adonat que realment no m’agrada el dia de les presentacions. M’agradava molt el primer dia de classe, els companys nous, les noves aules i professors. Però no el moment de la presentació.
M’he adonat que sempre acabava inventant-me alguna dada de mi. Inventant o maquillant, o exagerant, i pensava que era per crear expectatives altes o una imatge adequada. Però realment era perquè no sé qui soc, ni qui vull ser.
Així doncs, em presentaré dient allò que si sé:
Em dic Viena Boedo. Tinc 25 anys. He estudiat dos graus superiors, un d’il·lustració i un altre de disseny gràfic. Vaig acabar els estudis en plena pandèmia, fet que va fer que costés trobar feina sobretot si no tenies experiència prèvia. Així que vaig buscar de qualsevol cosa i vaig acabar treballant en una gran fàbrica tecnològica, cosa que em va permetre independitzar-me i més coses irrellevants.
Sempre he tingut una relació un xic rara amb l’art: forma part de mi des que tinc memòria, però sempre m’ha fet ràbia que fos així. Se m’ha repetit la frase de “tens molt talent!”, però sentia que no aportaria res al món per aquest camí.
Així que, tenint aquest pensament de voler aportar algo, l’any passat vaig decidir per deixar la feina estable i obrir una escola d’art al meu poble. Fa un any que estic esgotada, però és un projecte molt maco.
En resum: no sé qui soc ni cap a on vaig, però el camí per descobrir-ho no està malament.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.